El protagonisme que la gent gran mereix
Per Andreu Campanario
Han passat més de dues dècades des d’aquelles primeres iniciatives que, amb més il·lusió que recursos, volien acostar Internet i les noves tecnologies a la gent gran. Aleshores, la paraula “digitalització” tot just començava a sonar, i molts pensaven que les persones grans no s’hi interessarien mai. Però el temps ha demostrat tot el contrari: quan es dona oportunitat, formació i reconeixement, la gent gran respon amb entusiasme, creativitat i compromís comunitari. Recordo com si fos ahir la primera Carpa de la Gent Gran al Moll de la Fusta, l’acord amb D’Armengol i Guzmán, la il·lusió d’aquells primers “navegants” dels casals de Mataró, el Prat o Collserola. Gent que, en quatre mesos, va aprendre a enviar correus, a escriure articles, a participar activament en la vida pública. La seva mirada d’orgull en veure el seu nom i el del seu poble dins el domini de La Malla.net és una lliçó de dignitat i de futur. Avui, més que mai, necessitem recuperar aquell esperit. Necessitem que els responsables de benestar social de les diputacions i els ajuntaments de tot Catalunya tornin a creure en el potencial de la gent gran —no només com a destinataris de serveis, sinó com a protagonistes de la vida social, cultural i digital dels seus pobles i barris. La participació no és una activitat puntual; és una actitud col·lectiva que genera autoestima, cohesió i vitalitat democràtica. Els casals de gent gran poden tornar a ser espais d’innovació, de comunicació i de convivència si es posa a les seves mans la confiança, els mitjans i el reconeixement que mereixen. La gent gran no demana assistència: demana protagonisme. I Catalunya no pot perdre el talent, l’experiència i la saviesa de centenars de milers de persones que encara tenen molt a aportar. Reprendre aquell fil, 25 anys després, no és mirar enrere. És mirar endavant amb memòria, per continuar innovant amb cor i sentit social.
Comentaris