Nous vinguts davant la inòpia del reino de España el patiment de les persones davant la ineptitud i mediocritat dels que es suposa que "condueixen els estats"
El mateix que estem veient en Budapest , Àustria i Alemanya , el patiment de les persones davant la ineptitud i mediocritat dels que es suposa que "condueixen els estats" esta succeint a España des de fa ja una pila d'anys.
Jo no m'havia parat a a pensar fins que em vaig trobar "un kayuco" en el vagó del tren de Madrid a Barcelona.
Vaig entrar en el vagó , en la estació de Chamartin, ningú en tot el vagó !!!! que estrany , vaig pensar. Faltava una estona per la sortida del tren i em vaig preparar el bloc de notes per anar enregistrant allò que aprenia sempre en el tren. El tren BCN MDR es una universitat i el MDR - BCN un altre.
De sobta comencen a entrar , en fila joves africans, tots de color fins que el vagó va quedar plé. Tot el passatge era de color i l'unic blanc era jo..... No ho acabava de entendre.
Jo ocupava un seient de finestre i al meu costat va seure Samba Gueye (Thieba per els amics). La "revisora" demanava els bitllets que tots anaven ensenyant. Jo li vaig mostrar el meu mentre la mirava veient si em donava alguna pista sobre aquella situació. Era una funcionaria estava clar i no mostrava res que no tingues a veure amb el bitllet que demanava.
El meu company de seient, Samba, no tenía bitllet i deia constantment una paraula , en frances ... algo aixi com leá , leva.
Parlava en Francés, i per la cara que posaven els seus companys i ell, vaig veure que "tenien por" . Ara ho entenía "havia un kayuco en el vagó" i la "revisora els demanava el bitllet ?.
Vaig sortir al pas i li vaig fer veure a la revisora que s'estava pixant fora del test, li vaig demanar que si us plau, continues fent la seva feina que aquell jove anava a Barcelona, tingues bitllet o no tingues.
En el transcurs del viatge vaig aprendre el que no ensenyen els llibres ni surt en els diaris, que milers de joves es jugaven la vida tractant de "entrar en Europa" i se la jugaven per que en els seus paisos la vida de les persones, especialment els joves, era ben poca cosa i la misèria, la mort i la subjugació als que manen eren les úniques alternatives.
Arribats a Barcelona,
em vaig trobar a la estació de Sants tractant de col·locar a aquell jovent. Tots portaven un numero de telefono anotat en un petit paper , amagat.Els meus tres telefones mòbils treien fum, un el feia servir jo i els altres dos els feien servir "dos col·legues" que havien vingut a buscar a algun de ells. Uns anaven a Mataró, altres a Santa Coloma, Badalona, Manresa, Samba a sant Cugat.
El resta del passatge , la gent dels altres vagons, la majoria professionals que anaven i venien habitualment per feina de Madrid a Barcelona, veien la escena nomès em deien tot@s i quan dic tot@s es tot@s "te van a levantar el movil" ......... motivant me , encara mes a involucrar e en la operació col·locació
Al final hi ha l'arxiu del blog que vaig crear al dia següent. hi han algunes dades mes
Avui 9 anys despres, Samba esta acabant els seus estudis de informàtic, fa un any li van donar definitivament els papers, parla catala molt millor que jo, també parla castellà perfectament , fa uns mesos va tenir un nen amb la seva parella, una vallisoletana afincada en Catalunya i s'ha casat amb la novia que va deixar a Dakar, Pemba
Estic d'acord amb la Alcaldessa Colau, els estats no en saben, les ciutats i els pobles, les persones, les families i el teixit de associacions son els únics que tenen la capacitat de encarrilar una crisis humanitaria que no ha fet mes que continuar
Jo , per la meva banda, he animat alguns espais a la xarxa, compartint algunes de les coses que he après i se m'han ocorregut AfreeQanOS - Per Un Toorisme intel·ligent - Google Sites
Comentaris